SOC QUI SOC (I SERÉ QUI ENCARA NO...)

Em dic Jordi Amengual Dolç. I vet aquí algunes ‘pinzellades’ sobre mi:

Descripció breu de la meva visió de l'art, inspiracions i temes

Pens que conceptualment i emocionalment, la meva visió de l'art es troba bastant en la línia del que és l'expressionisme, però no de l'expressionisme europeu bàsicament o essencialment, sinó sobretot de l'expressionisme abstracte americà. Això no obstant, la meva manera de veure i de sentir la pintura es relaciona també, i molt!, amb l'art brut, l'informalisme i l'esperit creatiu particular d'autors com Joan Miró, Paul Klee, Pablo Picasso o Vassili Kandinsky (podríem dir que per aquest ordre).

Entenc que actualment el procés creatiu, tal com ha evolucionat la pintura en els darrers segles, es troba subjecte 'gairebé' únicament a la intuïció individual. Segons la meva opinió, aquesta intuïció es relaciona directament amb el talent, amb la capacitat innata que té o que pot tenir algú de transcriure la força transformadora i universal de l'art (transformadora de consciències individuals i/o col·lectives, s'entén) a un llenguatge original, senzill i més o menys intel·ligible (de cap o de cor, "de fetge", com diria probablement Miró).

No concep la pintura, l'art, com la simple representació d'unes imatges pensades per embellir -a manera de decoració més o menys presumptuosa o 'impressionadora'- les parets d'algú (bàsicament, les parets d'algú amb molts doblers), sinó com una mena de pell sota la qual i sobre la qual batega un esperit farcit de reflexió i d'emoció, d'humanitat i de fragilitat. No crec necessàriament en els grans desplegaments de mitjans tècnics, ni tampoc en les metodologies tancades (això és cosa dels artesans), sinó en la capacitat sempre en evolució i sense prejudicis de trobar, més o menys com fent d''arqueòleg', i de transmetre alguna cosa útil des d'un punt de vista existencial per a qualsevol ment.

Em sent molt còmode representant la natura, o més aviat l'esperit de la natura (es tracta d'una mena d''esperitificació'), vist a la meva manera, des dels seus elements més senzills o aparentment insignificants: insectes, animalons diversos, esbarzers, muntanyetes, etc., tot plegat relacionat amb la meva infantesa, amb la nostra infantesa, amb el que era important aleshores i que ara ja no ho és o ja no ho és tant a causa del pas del temps i de l'evolució de les societats... També m'interessen molt les fluctuacions que causa en l'ànima la rutina diària, la pesantor de viure per viure, la incapacitat de veure-ho tot, l'única opció possible que ens està permesa com a espècie de percebre la realitat només en fragments, de manera incompleta i molt sovint, massa sovint, absurda. La línia, el rectangle, el cercle, el triangle..., elements fonamentals, per exemple, del cubisme o fins i tot de l'esquematisme rupestre, són, juntament amb el color, eines d'execució importants de la meva feina d'avui dia.

Artistes que em semblen interessants actualment i que em venen ara mateix a la memòria: Miquel Barceló, Anselm Kiefer, Jonathan Meese, Georg Baselitz, Gerhard Richter o Jo Hummel... Així mateix, també admir, i molt, Lee Krasner, Kimber Smith, Jean-Michel Basquiat, Jackson Pollock o Joan Mitchell entre molts altres.